La síndrome de la ovària poliquística (SOP) és una patologia d’origen endocrinològic amb una elevada prevalença entre la població femenina a escala mundial, que sol diagnosticar-se a l’etapa de l’adolescència.
Es caracteritza per un desequilibri hormonal i disfunció dels ovaris que comporta alteracions del cicle menstrual, anovulació i hiperandrogenisme (xifres elevades d’hormones androgèniques, com ara la testosterona). Les dones que pateixen la síndrome ovària poliquística presenten afectació de diferents esferes des de la psicològica (ansietat o depressió), reproductora (menstruacions irregulars, hirsutisme-excés de pèl a la cara, braços o abdomen-, infertilitat) o metabòlica (resistència a la insulina, obesitat, diabetis tipus 2 o més riscos cardiovasculars).
Tots aquests factors afecten de manera negativa la qualitat de vida i la salut de les dones diagnosticades de la SOP. Seguir hàbits saludables tant en l’àmbit d’alimentació com d’exercici, és una de les opcions terapèutiques juntament amb la farmacològica que es recomanen actualment.
La importància de mantenir-se activa
La pràctica d’exercici físic o esportiu hauria de ser part del dia a dia de les pacients amb la SOP. Els beneficis que aporta mantenir activa incidiria tant en l’àmbit antropomètric, cardiovascular, metabòlic i psicològic.
Quins són els beneficis?
Els estudis científics realitzats amb aquest grup poblacional reporten múltiples beneficis.
- Composició corporal: redueix greix corporal total i augment de la massa muscular.
- Resistència a la insulina: augmenta la sensibilitat per mitjà de múltiples adaptacions en el transport de la glucosa i el metabolisme.
- Risc cardiovascular: redueix els nivells de teixit adipós, LDL i triglicèrids
- Inflamació: disminueix la simptomatologia associada
Què practicar?
Té especial rellevància que el programa que es recomana sigui aquell, en què s’inclogui tant exercici de tipus aeròbic, HIIT i treball de força, ja que tots ofereixen beneficis a diferents nivells per tal d’evitar la síndrome ovària poliquística.
Exercici de tipus aeròbic:
Hi ha un ventall ampli de possibilitats enquadrades en aquest àmbit. Caminar, ballar, nedar, ciclisme o activitats dirigides al gimnàs són opcions, entre d’altres, molt vàlides. L’objectiu és millorar la capacitat cardiorespiratòria, la pèrdua de pes i l’augment del metabolisme.
HITT:
Aquestes rutines es basen en una combinació de períodes curts d’exercicis d’elevada intensitat amb períodes també curts de recuperació activa. Els estudis indiquen que aquesta pràctica aporta millora al perfil metabòlic, paràmetres en l’àmbit reproductor, composició corporal i psicològic i benestar.
Força:
Treballant la musculatura no només es beneficia el mateix teixit muscular que augmenta els seus nivells de força, sinó que es milloren els nivells de glucosa a la sang, es redueix el teixit adipós o es millora la qualitat òssia. Els exercicis de força poden fer-se utilitzant el propi cos, per exemple, amb exercicis com els esquats o amb elements com manuelles o barres.
Aconseguir mantenir una rutina de manera regular, afavorirà que la simptomatologia associada a aquesta patologia es redueixi i augmenta la qualitat de vida, sense oblidar que seguir una correcta alimentació a més és essencial per obtenir encara més beneficis.
Psicològic:
Millora l’estat d’ànim, autoestima i descans.
Si tens sospites o pateixes de la síndrome de l’ovari poliquístic, a la Unitat de Medicina Esportiva podem ajudar-te, consulta amb la nostra Especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport, Eva Ferrer
