Una de les causes principals de dolor crònic, intermitent, localitzat a la cama, en esportistes és la síndrome d’atrapament de l’artèria poplítea (Popliteal Arterial Etrapment Syndrom, PAES), encara que poc conegut, representa una causa important de dolor durant l’exercici físic a la regió posterior de la cama. És degut a la isquèmia provocada per compressió arterial localitzada, a la regió del buit poplíteo (darrere del genoll)

Es classifica en sis tipus diferents en funció de la causa de la compressió esmentada (figura 1). El tipus 6 s’anomena síndrome d’atrapament funcional (SAF) , és el que, amb certa freqüència, afecta població practicant d’activitat física i esport. Es caracteritza per una artèria poplítea que té un trajecte normal i que és comprimida externament per músculs de la cama.

La característica clau és una història de dolor muscular difús (normalment en terç mitjà posterior de la cama) induït per lactivitat, que augmenta durant aquesta activitat i que desapareix en un període variable de repòs. Des del punt de vista clínic, sovint es tracta de pacients joves (20-30 anys)) sense factors de risc cardiovascular i que realitzen activitats esportives. El quadre evoluciona de manera gradual i progressiva, fins a arribar a situacions en què ha de parar lactivitat.

Cremor, contractures, rampes, inflor, debilitat, parestèsies (formiguejos), entumiment i/o tensió són els termes més comuns per descriure el procés clínic.

Ocasionalment, el dolor es pot localitzar a la regió anterior de la cama.

Les dificultats diagnòstiques són grans degut a varietat d’orígens, al solapament dels símptomes i fins i tot, que els símptomes són ambigus moltes vegades.

Hi ha múltiples causes per al de Dolor crònic a la Cama (Leg Pain Syndrome, LPS) amb què cal fer un diagnòstic diferencial:

1. Dolor d’origen ossi (pe estrès ossi),
2. Dolor d’origen osteofascial (usualment vora tibial medial: Medial Tibial Stress síndrome, Periostitis)
3. Dolor d’origen muscular (per exemple, Sdr Compartimental (CECS) o myopaties: McArdle…).
4. Dolor per compressió o atrapament neural (pe nervi tibial en arcada del soleig, nervi peroneu en epífisi peroneu proximal, nervi peroneu superficial, nervi sural).
5. Dolor per compressió vascular intermitent (pe atrapament d’artèria poplítea PAES)
6. Altres: problemes de columna, compressions del nervi ciàtic proximals, problemes venosos

Sense oblidar la possibilitat de miàlgia per dany muscular produït per contracció muscular desacostumada (DOMS), és a dir les típiques “agulletes”.

Cadascun d’aquests processos requereix procediments diagnòstics específics . En alguns casos mitjançant imatge simple (radiografies, ecografia, TAC, RM o gammagrafia), en altres es requereixen estudis per valorar la correcta funcionalitat del nervi perifèric. Probablement hi ha una implicació neural compressiva associada en un nombre, no menyspreable de casos.

L’estudi de Pressions Intracompartimentals en compartiments posteriors de la cama és imprescindible per descartar la coexistència d’una síndrome Compartimental Crònica. El procediment inclourà el mesurament de pressions musculars de compartiments posteriors (superficial i profund) en condicions basals i després de la provocació, mitjançant exercicis segons protocol.

Per estudiar la permeabilitat d’artèria poplítea en pacients amb simptomatologia de claudicació s’utilitzen dos procediments diagnòstics: EcoDoppler i Angio TAC , en tots dos casos es realitzarà tant examen estructural com funcional, és a dir, en condicions basals i sota contracció muscular.

El procediment Eco Doppler (habitualment doppler color i/o power doppler) es realitza amb el subjecte en posició de decúbit prono (figura 2). L’exploració ecogràfica de la regió posterior del genoll descartarà l’existència d’alteracions anatòmiques d’estructures circumdants (músculs o fascicles accessoris, cavitats, lesions ocupants…) i de la pròpia artèria (alteracions de paret, aneurismes…) i permetrà observar si el trajecte arterial és normal. El protocol de mesura ha d’incloure Eco-Doppler dinàmic basal i durant l’estrès amb observacions de flux (figura 3 i 4) als diferents nivells del trajecte arterial (figura 5). Ocasionalment es requerirà estudi eco Doppler en monopedestació (Single Heel Rise).

L’estudi s’ha de fer amb doppler color i el senyal s’ha d’ajustar quant a la freqüència, el camp d’examen, el guany i utilitzant power doppler, si cal, per descartar flux en oclusions completes.

El tractament clàssic del SAF ha consistit en l’ abordatge quirúrgic del buit popliti per dur a terme l’alliberament de l’artèria poplítea (arteriòlisi) associant una miotomia/miectomia proximal del bessó medial. Els resultats obtinguts no són òptims i requereix molt de temps de recuperació. La seva eficàcia es considera moderada (60%) i comporta certa morbiditat associada (neuropatia, seroma (4%), infecció (2%)).

La injecció intramuscular de toxina botulínica (BTX-A) ha demostrat la seva utilitat i eficàcia tant al SAP com a altres patologies musculars com són la síndrome piriforme o l’existència d’un soli accessori. L’objectiu és la denervació i atròfia localitzada d’aquells músculs implicats en la compressió arterial, bàsicament el gastrocnemi medial i/o plantar-les en aquelles persones que es presentin una claudicació invalidant induïda per l’exercici, i que prèviament s’hagin descartat alteracions anatòmiques embriològiques i/o lesions ateroscleròtiques. L’ús d’injeccions intramusculars de BTX-A es pot considerar un tractament no invasiu, complementari o alternatiu a la cirurgia.

Dr. Antonio Turmo Garuz – Especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport