Gestió emocional i esport. Eines per al desenvolupament esportiu i personal

Practicar una activitat física té una importància crucial durant el creixement, ja que ofereix beneficis tant a nivell físic com a mental. És una font d’ aprenentatges i diversió , un moment clau per al desenvolupament de l’autoestima, l’autoconeixement i la socialització dels infants. Per això és important saber practicar una bona gestió emocional en l’àmbit esportiu.

De vegades, però, poden sorgir situacions emocionalment difícils de gestionar per als nens durant la pràctica de l’esport. Però amb les eines correctes per al desenvolupament esportiu i personal, podrem gestionar aquestes situacions de manera més òptima.

El nostre equip especialitzat en psicologia esportiva destaca la importància de determinar quines situacions es viuen a l’esport i quines emocions van aflorant, per poder acompanyar en la gestió emocional del nen o de la nena per fer front a aquestes situacions de l’esport i/o de la vida.

Gestió emocional i esport. Eines per al desenvolupament esportiu i personal

Esports, varietat i especialització

L´Organització Mundial per a la Salut (OMS) recomana 60 minuts d´activitat física cada dia en etapa infantil i juvenil. Tot i això, només un 36,4% dels nens compleix amb aquesta recomanació. La manca de pràctica esportiva regular és més important en nenes que no pas en nens, especialment a partir dels 13 anys, quan l’educació física deixa de ser obligatòria.

La Doctora Eva Ferrer, especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport, ens explica que els motius de l’abandonament de l’activitat física –o d’una mala gestió de la relació amb l’esport– poden ser múltiples; algunes lligades al context sociocultural del nen, d’altres a la càrrega curricular oa la manca d’acompanyament, però també pot ser degut a l’especialització esportiva primerenca.

L’ especialització primerenca , que implica un entrenament intens durant tot l’any en un sol esport, és un fenomen cada vegada més freqüent en societats desenvolupades, i hi ha estudis que el relacionen amb alts índexs de lesions ia un risc d’abandonament més alt . En canvi, una pràctica esportiva variada suposa un benefici per al desenvolupament del nen o adolescent.

L’esport com a escenari d’emocions

“A l’esport no només es tracta de guanyar o perdre, es tracta de connectar amb l’emoció, valorar l’esforç i els aprenentatges desenvolupats. La comunicació i la comprensió dels nens i nenes és essencial per poder ajudar-los i brindar-los suport en el seu desenvolupament esportiu i emocional.”

Ana Merayo , psicòloga experta en psicologia de l’esport d’alt rendiment i edat escolar ens explica que generar espais de diàleg amb els nostres fills és primordial perquè puguin expressar les seves emocions.

De vegades no volen anar a entrenar, o tenen la sensació de no haver jugat prou per millorar, que no arriben a tot… Mantenir converses amb ells, enfocant-nos en el procés de aprenentatge i la millora contínua, més que en els resultats, els ajudarà a gestionar les emocions i també servirà per enfortir la confiança i optimitzar el rendiment esportiu, el desenvolupament de les seves habilitats ia gaudir plenament de l’esport.

L’ abandonament de la pràctica esportiva sovint és el resultat d’una mala gestió emocional més que un rebuig de l’esport en si. La pràctica de l’esport, sobretot en etapes d’iniciació, ha de ser plaent. En cas de dificultats, és important acudir a professionals que puguin treballar de manera multidisciplinària a l’àmbit de l’esport, especialment a la psicologia de l’esport. Cal derivar professionals especialitzats segons les necessitats de cada persona, ja sigui en nutrició o psicologia, per exemple.

Mantenir-se actiu comporta beneficis per als nens, tant a nivell físic com emocional . La pràctica esportiva ajuda a controlar el pes, la glucosa i lequilibri emocional. Però també aporta beneficis acadèmics derivats del desenvolupament d’hàbits saludables (son i descans, gestió del temps, activitat física…)

El paper dels pares és fomentar un equilibri entre totes les àrees de la vida dels nostres fills – familiar, social, personal, acadèmica i esportiva – i mantenir vies de comunicació per prevenir l’ abandonament esportiu, ajudant-los a gestionar el nivell d’exigència o els seus expectatives.

“El nivell d’exigència no està relacionat amb el resultat, sinó que puguis donar la teva millor versió”.

Gestió emocional i esport. Eines per al desenvolupament esportiu i personal

Comunicació i empatia: les claus per ajudar els nostres fills

La comunicació oberta i constant entre pares i fills, així com amb entrenadors i professors, és molt important per al benestar emocional dels nens. En l’àmbit esportiu juvenil, parlem del triangle esportiu entre el nen que està desenvolupant l’activitat esportiva, i adults que li serveixen de model: els pares i els entrenadors.

En els adults recau la responsabilitat de possibilitar escenaris on el nen pugui expressar les seves opinions; hem de verbalitzar el nostre interès pel seu benestar o gaudi de l’esport per saber com ajudar-los i oferir-los escenaris d’aprenentatge on es puguin divertir.

D’altra banda, fer esport en edat escolar comporta el que anomenem la carrera Dual: compatibilitzar una part esportiva amb la part acadèmica . En aquesta situació, els nens han d’aprendre a fer front a moments d’estrès amb exàmens i competicions, a gestionar el seu temps.

Els nens han de sentir-se prou segurs per poder explicar les seves experiències i sentiments. Hem de valorar el seu esforç i permetre’ls expressar els sentiments i les opinions amb llibertat, promovent un enfocament positiu cap a l’aprenentatge i el gaudi en lloc de centrar-se només en el rendiment. Per ajudar-los, després de l’entrenament o d’una competició, podem fer- los preguntes que no estiguin orientades a resultats, sinó a les seves emocions , com ara “t’has sentit satisfet/a?” “què és el que més t’ha agradat del partit?” …

Estratègies per millorar la gestió emocional

Per ajudar els nostres fills a gestionar les seves emocions, podem ensenyar-los tècniques fàcils d’aplicar al dia a dia:

  • Relaxació : tenir espais de “no fer res”, escoltar música o mirar el paisatge. Es tracta de trencar amb aquesta vida frenètica de sortir de l’escola i córrer a entrenar, fer els deures, etc.
  • Respiració profunda: Respirem constantment sense adonar-nos-en, però en moments d’angoixa és positiu respirar unes quantes vegades allargant la respiració per relaxar-nos i centrar-nos en tot el que fa el nostre cos quan ho fem.
  • Mindfulness: aquest concepte no evoca el fet de meditar cada matí, sinó de fer alguna activitat amb atenció plena, amb consciència. Pot ser per exemple menjar sense tenir el mòbil a la mà, o fer una passejada i escoltar els ocells.
  • Visualització: en comptes de focalitzar-nos en situacions negatives o en la por del que pugui sortir malament en el futur, es tracta de visualitzar situacions en què tenim èxit, en què som eficients.
  • Espais compartits que afavoreixin la comunicació: crear moments en què el nen se senti segur per poder expressar els seus dubtes, mostrar empatia i comprensió, valorant-ne l’esforç més que el rendiment.

En resum, volem destacar la importància de la comunicació oberta i constant entre pares i fills, així com amb entrenadors i professors. Cal valorar l’esforç dels nens i permetre’ls expressar els sentiments i les opinions. Per això, cal ensenyar habilitats de gestió emocional i promoure un enfocament positiu.

Per aprofundir sobre aquest tema, no dubtis a veure aquest webinar.

Ana Merayo García – Psicòloga especialista en psicologia de l’esport

les nostres especialitats

altres serveis

Ecografia
musculoesquelètica

Músculs, articulacions i lligaments acostumen a ser zones amb una elevada càrrega durant la pràctica esportiva. Poder valorar el seu estat en el mateix moment de la consulta mèdica ens ajuda a aconseguir un millor diagnòstic d'una possible lesió.

Infiltracions PRP
ecoguiades

El Plasma Ric en Plaquetes és una teràpia biològica regenerativa que millora la seva eficiència si s'aplica sota control ecogràfic.

Mesura pressions
intratissulars

El diagnòstic precís del SDR, síndrome compartimental, requereix la mesura de les pressions musculars dels diferents compartiments que puguin estar afectats.

Equip