El tendó rotular al bàsquet, és una de les estructures més exigides en aquest esport, on els salts, acceleracions i canvis de direcció generen una càrrega constant sobre el genoll. Comprendre com sʻadapta aquest tendó al llarg dʻuna temporada competitiva és clau per prevenir lesions, optimitzar el rendiment i millorar la longevitat esportiva.
Un estudi científic recent —escrit pel nostre especialista en Medicina de l’Esport, el Dr. Gil Rodas, juntament amb un equip multidisciplinar— ofereix dades inèdites sobre l’evolució estructural del tendó rotular durant 8 mesos en jugadors i jugadores professionals de bàsquet.
En aquest article analitzem les principals troballes, la seva rellevància clínica i com es poden aplicar en el dia a dia de l’esport d’alt rendiment.
Per què estudiar el tendó rotular al bàsquet?
El bàsquet combina salts repetits, esprints, frenades i canvis de direcció, fet que converteix el tendó rotular en una estructura extremadament carregada. La tendinopatia rotuliana —coneguda com a jumper’s knee— és una de les lesions més freqüents entre jugadors professionals.
Tot i això, un aspecte crucial ha estat històricament ignorat:
👉 com s’adapta el tendó a llarg termini davant de la càrrega acumulada d’una temporada completa.
Aquest estudi aporta la resposta.
Metodologia: Tecnologia UTC per analitzar l’estructura del tendó
Els investigadors van utilitzar Ultrasound Tissue Characterization (UTC), una tècnica avançada capaç de mesurar amb precisió l’organització interna del tendó a través de quatre “eco-tipus”:
- Tipus I: fibres molt organitzades (tendó sa).
- Tipus II: organització moderada.
- Tipus III: desorganització.
- Tipus IV: desorganització marcada.
Es van avaluar 43 jugadors professionals (23 dones, 20 homes) en tres moments clau:
- Inici de temporada.
- 4 mesos.
- 8 mesos.
Resultats principals de l’estudi
1. L’adaptació més gran passa a la zona mitjana del tendó
Encara que el tendó proximal va mostrar pocs canvis, la zona mitjana va presentar les transformacions més rellevants:
- ↑ Augment d’eco-tipus I (més organització).
- ↓ Disminució d’ecotipus II (zona local de desorganització).
- ↑ Millora en eco-tipus III i IV (més estabilitat estructural).
👉 Conclusió: el tendó rotular s’adapta de forma activa a la càrrega acumulada durant la temporada.
2. Les dones van mostrar una estructura més organitzada que els homes
Una de les troballes més cridaneres:
- Més eco-tipus I.
- Menys eco-tipus II.
- Integritat general més elevada del tendó.
Això suggereix que les jugadores professionals mantenen un tendó més organitzat al llarg de la temporada, possiblement per diferències en exposició a càrrega, maduració esportiva o perfils d’esforç.
3. La cama dominant amb prou feines influeix
Tot i que a l’inici es va detectar més desorganització a la cama no saltadora, aquesta diferència va desaparèixer amb el temps.
En bàsquet, la càrrega no depèn només del salt:
frenades, girs i acceleracions distribueixen l’esforç entre les dues cames.
4. El dolor no prediu desorganització del tendó
Els tendons amb dolor van presentar mínimes diferències estructurals respecte als asimptomàtics.
Això reforça el model del continu de tendinopatia:
👉 El dolor no sempre està relacionat amb l’estructura del tendó.
👉 Un tendó pot estar desorganitzat i no fer mal, o fer mal sense canvis visibles.
Implicacions pràctiques per a esportistes i entrenadors
1. La càrrega s’ha de gestionar, no evitar-se
El tendó s’enforteix i es reorganitza com a resposta a l’estímul mecànic.
Una planificació correcta pot afavorir adaptacions positives.
2. No totes les tendinopaties requereixen repòs
L’estudi recomana interpretar el dolor dins el context de càrrega i funció.
3. Les jugadores podrien necessitar programes de prevenció específics
Donat el seu patró de millor adaptació, optimitzar càrregues des d’etapes formatives podria potenciar encara més aquest avantatge.
4. El seguiment objectiu del tendó amb UTC millora les decisions clíniques
Permet identificar:
- Zones de desorganització.
- Evolució real del teixit.
- Resposta estructural a l’entrenament.
Aquest estudi, escrit pel Dr. Gil Rodas, aporta evidència sòlida sobre com s’adapta el tendó rotular durant una temporada professional de bàsquet.
Les troballes mostren que:
- El tendó és altament adaptable.
- La zona mitjana pateix la transformació més gran.
- Les dones presenten una millor organització tendinosa.
- Dolor i estructura no sempre estan relacionats.
Comprendre aquests processos permet dissenyar estratègies d’entrenament més segures, precises i basades en ciència.
Vols aplicar aquests coneixements al teu equip, club o consulta?
T’ajudem a implementar protocols basats en evidència per a:
✔️ Prevenció de tendinopaties.
✔️ Monitorització estructural del tendó.
✔️ Disseny de càrregues òptimes.
✔️ Rendiment en esports de salt.
