Les recomanacions mundials de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) determinen que els nens i els adolescents haurien d’invertir, com a mínim, 60 minuts diaris en activitats físiques d’intensitat moderada a vigorosa, principalment, aeròbiques, i realitzar activitats d’enfortiment muscular i ossi, almenys, 3 cops per setmana.
No sembla complicat escriure una llista de les activitats de caràcter aeròbic que es podrien practicar. Nedar, córrer, saltar, jugar a voleibol, ballar… entre moltes altres serien opcions relativament fàcils per fer de manera diària. Però quan ens posem a pensar en activitats en què hi hagi un component de força, no sempre ho tenim tan clar.
L´entrenament de la força és un mètode de condicionament físic capaç de millorar la capacitat de l´individu de vèncer una resistència. Carregar amb un pes com pot ser una motxilla o pujar a un dels elements que hi pot haver en un parc, són moments en què s’està treballant la força, encara que no en siguem conscients.
Al cap i a la fi entrenar la força es pot fer amb diferents mitjans, com el propi pes corporal, amb bandes elàstiques, amb pilotes medicinals, amb manuelles, amb barres, amb màquines, amb politges…
Els beneficis que aporta la seva pràctica són molts i entre ells hi trobem els següents:
- Augmenta la força i la potència dels músculs.
- Augmenta la densitat mineral òssia.
- Redueix el risc de lesions a l’esport.
- Millora l’exercici de les habilitats motores (saltar, llançar, córrer).
- Millora el rendiment esportiu.
- Millora la composició corporal en nens i adolescents amb sobrepès o obesitat.
- Incrementa la sensibilitat a la insulina en adolescents amb excés de pes o obesitat.
- Millora el perfil lipídic a la sang i la funció cardiovascular
- Millora la percepció de la imatge corporal i incrementa la confiança en ell mateix.
- Genera benestar psicosocial.
- Millora el rendiment acadèmic.
- Genera més adherència a la realització d’activitat física de per vida.
Per poder obtenir aquests beneficis, la seva pràctica s’ha de fer basant-se en recomanacions individuals, coneixent quines són les necessitats de cada individu i els objectius. Els experts recomanen iniciar-se en aquest tipus d’entrenament quan els nens estiguin mentalment i físicament preparats per seguir les instruccions d’un entrenador i tenir nivells competents d’equilibri i control postural, i això podria situar l’edat entre els 8 i els 10 anys.
Així doncs, incloure, segons l’evidència clínica, l’entrenament de la força en nens adolescents a la seva rutina, demostra que és una eina útil i eficaç en la preparació física, amb beneficis potencials per a la salut a nivell físic, psicològic i social, sempre i quan se segueixin les recomanacions de professionals qualificats.
Dra. Eva Ferrer Vidal – Barraquer – Especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport