Al futbol formatiu és habitual agrupar els jugadors per edat cronològica, és a dir, pel seu any de naixement. Tot i això, l’evidència científica mostra que hi ha risc de lesió en joves futbolistes i aquest criteri pot ser massa simple per entendre el desenvolupament físic dels joves esportistes.

Durant l’adolescència, dos futbolistes de la mateixa edat es poden trobar en etapes biològiques completament diferents. Mentre un pot estar en plena estirada puberal, un altre pot haver acabat gran part del seu desenvolupament físic.

Una investigació internacional en què ha participat el doctor Gil Rodas, del Barça Innovation Hub, demostra que aquestes diferències influeixen directament en el risc i el tipus de lesions al futbol base.

Comprendre com canvia el cos durant la pubertat és clau per prevenir lesions i adaptar correctament les càrregues d´entrenament en esportistes joves.

Un estudi amb més de 350 joves futbolistes

L’estudi va analitzar les dades mèdiques i esportives de 354 futbolistes d’entre 7 i 18 anys durant tres temporades completes.

Per això, els investigadors van avaluar anualment el grau de maduresa biològica dels jugadors mitjançant una revisió pediàtrica que analitzava diferents indicadors físics de la pubertat, com:

• el desenvolupament genital
• el pèl púbic
• el volum testicular

A partir d’aquesta avaluació es van creuar les dades amb el registre de lesions, tenint en compte:

• tipus de lesió
• localització
• gravetat
• hores d’entrenament i competició

L’objectiu era entendre com influeix el desenvolupament biològic en les lesions esportives al futbol formatiu.

Augmenten les lesions amb l’edat?

Els resultats de l’estudi van mostrar que la incidència de lesions va ser relativament baixa: aproximadament 2,2 lesions per cada 1.000 hores de futbol, ​​xifra inferior a l’observada en altres investigacions en acadèmies d’alt nivell.

No obstant, sí que es va observar un patró clar:

A mesura que els jugadors creixen, el nombre de lesions augmenta progressivament.

Les categories més joves, especialment sub-10 i sub-12, presenten poques lesions i generalment de menys gravetat. Això és degut a diversos factors:

• menor intensitat del joc
• menor exigència física en entrenaments
• cossos més lleugers i menys sotmesos a càrregues

El canvi més significatiu apareix en categories sub-14 i sub-16, coincidint amb dos elements clau:

• l’inici o desenvolupament de l’estirada puberal
• un augment notable de l’exigència competitiva

El moment més delicat: la categoria sub-16

Segons l’estudi, el bec més alt de lesions apareix en jugadors sub-16.

En aquesta etapa s’observa:

• major nombre de lesions
• lesions més greus
• més dies de baixa esportiva

L’explicació és la combinació de dos factors.

D’una banda, el cos es troba encara en una fase de transformació física intensa. De l’altra, el nivell d’exigència del joc comença a assemblar-se al del futbol professional, amb més velocitat, contacte físic i potència.

A les categories posteriors, com a sub-19, la incidència de lesions continua sent elevada a causa de l’augment del ritme de joc i de la intensitat dels entrenaments.

Les lesions canvien segons la maduresa del jugador

Una altra de les troballes interessants de l’estudi és que el tipus de lesió també canvia segons el grau de desenvolupament biològic.

En jugadors més madurs apareixen amb més freqüència:

• lesions musculars
• trencaments o sobrecàrregues
• esquinços articulars
• lesions tendinoses

Les zones més afectades solen ser:

• cuixa
• genoll
• tormell

Aquestes estructures suporten gran part de les càrregues associades al rendiment esportiu, com ara la velocitat, els canvis de direcció o els salts.

Com més gran és la potència i la intensitat del joc, més gran és l’exigència sobre músculs, tendons i articulacions.

Les lesions típiques del creixement

Durant l’estirada puberal apareixen amb més freqüència lesions relacionades amb el creixement, entre les quals:

• Malaltia d’Osgood-Schlatter, inflamació del tendó rotular a la tíbia
• Malaltia de Sever, inflamació del cartílag del taló
• Apofisitis
• Problemes als cartílags de creixement

Aquestes lesions solen aparèixer a zones on els músculs s’insereixen a l’os i estan relacionades amb el creixement accelerat de l’esquelet.

Sovint comencen en zones més distals del cos, com ara peus o genolls, i posteriorment poden aparèixer en maluc o pelvis, seguint el propi procés de creixement corporal.

Què passa al cos durant la pubertat

Per entendre perquè augmenta el risc de lesió durant l’adolescència, és important comprendre com es desenvolupa el cos en aquesta etapa.

Durant el creixement, ossos, músculs, tendons i articulacions no maduren al mateix ritme.

A l’estirada puberal sol passar el següent:

• Els ossos creixen ràpidament
• Els músculs triguen més a adaptar-se
• Els tendons es tiben

Aquesta descompensació temporal pot provocar:

• Pèrdua de coordinació
• Menor control del movimiento
• Desequilibris entre força i flexibilitat

Tot plegat augmenta la vulnerabilitat de l’esportista davant de determinades lesions.

La velocitat de creixement també influeix

Un altre estudi realitzat al planter de l’Athletic Club de Bilbao, que va analitzar dades durant vint anys, va identificar tres fases de desenvolupament relacionades amb el creixement:

• Pre-PHV (abans del bec de creixement)
• Circa-PHV (durant l’estirada)
• Post-PHV (després de l’estirada)

Els resultats van mostrar que els jugadors que creixen més ràpid tenen més risc de patir lesions relacionades amb el creixement, especialment a:

• Genolls
• Talons
• Insercions tendinoses

Per contra, els jugadors que creixen més lentament presenten més lesions de lligaments i articulacions.

Aquestes troballes reforcen la importància de monitoritzar el creixement dels joves esportistes, fins i tot mesurant-ne l’estatura cada pocs mesos.

Adaptar l´entrenament al desenvolupament biològic

La conclusió principal d’aquestes investigacions és clara:
les càrregues d’entrenament no s’haurien de basar únicament en l’edat cronològica del jugador.

Conèixer si un futbolista es troba:

• Abans de l’estirada puberal
• Durant l’estirada
• O després del creixement

permet ajustar millor aspectes com:

• El volum d’entrenament
• La intensitat dels exercicis
• Les càrregues repetitives
• Els pics d’esforç

Durant l’estirada puberal, per exemple, pot ser recomanable reduir certes càrregues repetitives o controlar amb més precisió la intensitat, ja que una lesió important en aquesta fase pot frenar el desenvolupament esportiu durant mesos.

Prevenció de lesions al futbol formatiu

El futbol base no només ha de centrar-se en el rendiment, sinó també protegir el desenvolupament físic dels joves esportistes.

Integrar avaluacions de maduresa biològica, controlar el creixement i adaptar les càrregues d’entrenament són estratègies fonamentals per a:

• Reduir el risc de lesió
• Millorar la progressió esportiva
• Afavorir un desenvolupament físic saludable

Comprendre que cada jugador té un ritme de creixement propi és clau per construir un entorn esportiu més segur i eficaç.